Visita d'uns savis
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
-On és el rei del jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on ha via de néixer el Messies. Ells li respongueren:
-A Betlem a Judea. Això ho ha escrit el profeta.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
-Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà davant el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el en amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
(Mt 2 , 1-12)
Aquesta és la única referència escrita que existeix del que després s'ha anomenat els tres reis màgics d'Orient.
Segons Pepe Rodríguez (Mitos y ritos de la Navidad, Ediciones B), no és fins el segle III que es determina que eren tres reis, abans se n'havien representat 2, 4, 6, fins i tot 60, i se'ls considerava astròlegs, representats amb els gorros dels sacerdots que adoraven al déu persa Mitra (elements més aviat pagans).
Fins el segle VI no apareixen els seus noms i, al cap de deu segles es determina que Balsasar és negre -a la cavalcada de Girona encara no ho és- , moment en què se'ls identifica amb els tres fills de Noè que representaven les tres parts del Món (el continent americà se'l van passar per forro).
El segle III es va establir el naixement i adoració de Jesús el dia 6 de gener, fent-los coincidir amb el dia de la celebració de Aion, símbol del temps nou. Actualment l'església ortodoxa continua celebrant-ho en aquesta data mentre que l'església occidental va passar el dia del naixement al 25 de desembre, data del solstici d'hivern, quan els antics cultes agraris festejaven el naixement dels déus solars, els romans celebraven el Natalis Solis Invicti. Aquesta data no concorda amb el que diu un altre passatge de la Bíblia (Lc 2, 8-12) on els pastors dormen al ras, per tant no era hivern, però va colar. També va colar el fet que els reis adoressin Jesús després de la persecució dels nens fixada el 28 de desembre, persecució que segons els experts no va existir.
Resumint, que està ple de contradiccions i de canvis però la història està molt ben muntada i funciona, funciona fins el punt que és capaç de retardar les dates de les rebaixes del déu consum, i no parlem de l'entusiasme per la posada en escena que deixa el multinacional pare Noel de la Coca Cola en ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada