Ahir vam fer trenta deu anys. Igual que l'any passat vam anar a dinar l'Albert, en Martí i jo. Vam triar el restaurant indi Taj [Cort Reial 6 – Girona], menú a onze i mig. Un dels plats que hi havia era vedella amb xampinyons. No sé si hi ha xampinyons a l'Índia, però em penso que de vedella no en mengen i que a l'Indian tea hi posen llet.
El 40, més enllà de ser un número rodó no em diu res. Sempre he sentit a parlar de la crisi dels quaranta i ara en principi l'hauria de tenir a davant. Potser sí que, fa uns anys a aquesta edat la gent es trobava en una etapa diferent, amb els fills ja grans, sense massa expectatives... Devia ser el moment de parar-se, mirar endavant i endarrere. Jo, No tinc pressa, esperaré els 50, o els quaranta deu, o els trenta vint...
Per ara de moment només em descompto amb els anys que van fent les nenes.
