Ahir la Isabel i en Martí es van casar. Bé, de fet ja fa uns anys que viuen casats i va ser la setmana passada que van passar per la vicaria (la pública).
Aquest cap de setmana a Can Bellvitge van fer la celebració amb els amics, divendres un sopar jove (i no tan jove) amb carn a la brasa i música, l'Eduard Canimas.
El dissabte es va fer la cerimònia amb diferents parlaments, música i l'enllaç simbòlic amb els anells.
Després vam sopar un àpat molt ben cuinat i servit per la gent del restaurant el Turó d'Arenys de Mar. Hi havia unes cent vint persones entre els amics, les colles de Riudarenes i d'Amer, els companys de feina i d'estudis, la família de cal Sereno i la família Junquera.
A mi em va tocar parlar, vaig parlar de cal Sereno -la casa pairal on vam néixer i créixer els quatre germans- i de la família.
He de reconèixer que aquests actes multitudinaris on hi assisteixen més de tres persones se'm fan feixucs, el meu esperit eremita -tirant a asocial- fa que sempre que puc me n'escapo. Però també he de reconèixer que, tot i la mandra inicial, tot plegat em va acabar agradant i que en un cert moment em vaig emocionar. Ens fem grans...
