dissabte, 11 d’abril del 2015

Descobrir Murakami i no poder parar de llegir-lo...








    Vam caminar l'un al costat de l'altra per l'avinguda de la Universitat en direcció a l'estació i ens vam aturar al nostre cafè preferit. Sumire, com sempre, va demanar un tall de pastís per acompanyar el cafè. Era una tarda clara de diumenge de finals d'abril. Les floristeries estaven plenes de safrans i de tulipes. Bufava una brisa suau que aixecava lleugerament les vores de les faldilles de les noies i escampava la fragància dels arbres joves.

                                                                                                                HARUKI MURAKAMI