Per no perdre-s'ho

La mirada de Steve McCurry

Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Del 10 de maig al 30 de juny de 2012

Impressionant exposició, tenia poc temps i l'he vista en poc més d'un quart d'hora però he sortit xocat com si en un moment hagués viatjat a un altre lloc.

M'ha agradat la presentació, veure les fotos allà ha estat com anar al cinema.

De totes, impossible triar-ne una, la primera que em ve al cap és el reflex del Taj Mahal.

A veure si abans del dia trenta encara potser tindré temps de fer una segona mirada

 

Trenta deu [XL]

Ahir vam fer trenta deu anys. Igual que l'any passat vam anar a dinar l'Albert, en Martí i jo. Vam triar el restaurant indi Taj [Cort Reial 6 – Girona], menú a onze i mig. Un dels plats que hi havia era vedella amb xampinyons. No sé si hi ha xampinyons a l'Índia, però em penso que de vedella no en mengen i que a l'Indian tea hi posen llet.

El 40, més enllà de ser un número rodó no em diu res. Sempre he sentit a parlar de la crisi dels quaranta i ara en principi l'hauria de tenir a davant. Potser sí que, fa uns anys a aquesta edat la gent es trobava en una etapa diferent, amb els fills ja grans, sense massa expectatives... Devia ser el moment de parar-se, mirar endavant i endarrere. Jo, No tinc pressa, esperaré els 50, o els quaranta deu, o els trenta vint...

Per ara de moment només em descompto amb els anys que van fent les nenes.