Quin llibre estàs llegint?

Fa temps, un amic que feia molt que no veia va venir a visitar-me a Girona, anava amb la seva nova companya i una altra parella, quan va entrar a casa em va saludar dient: quin llibre estàs llegint? Va ser una salutació una mica estranya però em va agradar.

Segurament no podríem aplicar la màxima de dir: digue'm quin llibre estàs llegint i sabré com estàs. És una fórmula gastada que s'ha utilitzat massa: digue'm com vesteixes i et diré com ets, digue'm amb qui vas i et diré qui ets... La sentència queda molt bé però la realitat és molt més complexa que això. Potser si que sabent el llibre que estàs llegint en un moment determinat pots saber alguna cosa, que la persona llegeix per exemple. Un sol llibre diu poc, i poden ser moltes les raons que han fet en triïs un i no un altre a triar-lo: casualitat, recomanació, estat d'ànim, etc.

Si parlem de l'historial de lectures és una altra cosa. Això ho saben bé els d'Amazon, que quan compres un llibre t'envien informació d'altres relacionats. O els de Google que, en una altra plànol, pot tenir perfils de la gent només sabent quines pàgines consulta. Google ens vigila.

Tinc el costum de llegir sempre, de tenir almenys un llibre de capçalera. Abans d'anar a dormir em va bé canviar de paisatge i això m'ajuda a relaxar-me. Si algun cop em desperto a la matinada i entro en un d'aquells bucles estranys que no et deixen tornar a agafar els son -com aquesta nit passada- llegeixo.

Ara estic llegint llibres de contes – el ritme familiar hi obliga-, acabat Llamadas telefónicas de Roberto Bolaño (felicitats pel recent premi de la crítica nord-americana) començo El porvenir de mi pasado de Benedetti.

Últimament estic tirant molt de biblioteca, hi ha llibres però que, m'estimo més comprar-los, tenir-los per tornar-los a llegir o perquè els considero valuosos. Abans també els comprava per poder-los deixar, però ara m'hi miro més, hi ha alguns llibres importants per mi que no me'ls han tornat, no recordo a qui els vaig deixar. Fa quatre anys vaig deixar tres pel·lícules que em van  perdre (no les he vistes més). Quan hi penso encara em fa mal. Eren unes pel·lícules que em van costar de trobar i d'aconseguir -en aquell moment no anava massa bé de diners-, les vaig comprar per poder afegir a la meva petita filmoteca que potser més endavant podria veure amb els meus fills i explicar coses de l'Àfrica; una tractava de l'ablació i una altra sobre el xoc de la cultura europea amb les tradicions africanes. He de dir que les he recuperades: una la vaig comprar de segona mà a Amsterdam i l'altra la vaig trobar a l'Aliance Française i en vaig fer una còpia. El que em va saber greu va ser la manera com va anar tot: vaig haver de ser jo qui les reclamés, què costa dir ho sento m'ha passat això ja te les miraré de recuperar?... Després vaig saber que la persona a qui les havia deixades també  les havia deixades a algú altre: com és que hi ha gent que deixa les coses que li han confiat? És com regalar un regal. Fa temps que hem passat pàgina d'això, he après que les coses que un considera valuoses és millor no deixar-les a qualsevol. 

Els llibres que us són indiferents si no els voleu de decoració practiqueu el bookcrossing.

En fi, si esteu llegint: bona lectura.