divendres, 30 de desembre del 2016
dilluns, 12 de desembre del 2016
Sant Sebastià de Pení
Des de sa Conca fins
a dalt l'ermita de Sant Sebastià de Cadaqués hi ha una hora de camí
d'estepa, romaní i argelagues.
Feia dies que tenia
ganes de visitar la zona. Des que vaig llegir la magnífica novel·la
«I demà, el paradís» d'Antoni Vives, ambientada a Cadaqués i a
Guinea Equatorial.
I avui, un dilluns de desembre, he marxat d'hora cap
a Cadaqués.
Sempre havia vist
aquella taca blanca a la part alta del Pení i em preguntava què
era, si hi vivia algú allà dalt. De petits havíem anat amb el
casal a passar dies d'estiu a la segona residència dels Matas-Nadal,
prop de Port Lligat i potser per això, des d'aleshores, em vaig acostumar a anar sempre
a la part nord de la vila, cap a Cap de Creus.
I, com sempre
que vaig a Cadaqués m'he carregat d'energia. No sé què té aquest
lloc, si l'aire tramuntanejat, la força tel·lúrica se les seves
roques o les oliveres mediterrànies... però allà em sento sempre
ple de vida.
He trobat el camí
guiat per una àvia del Llané, i he aparcat el cotxe a baix, davant
de l'antic Hotel Rocamar i cap amunt, a peu seguint l'antic camí de
Roses.
Avui el dia era clar
i he pogut gaudir de la badia, des de dalt es veu tot el Cap de
Creus.
Quan he arribat a l'ermita m'ha sorprès trobar que era una
finca particular. A la novel·la s'explica que es fa una processó
fins a dalt. Després baixant he parlat amb un operari que arreglava
la carretera i m'ha aclarit que l'ermita i la casa adossada que hi ha
pertanyen a Sebastian Guinnes, el propietari de la cervesa Guinnes,
que va comprar mitja muntanya (l'altra mitja la va comprar la seva
germana) i que aquesta ermita del segle XVII només es pot visitar el
20 de gener, dia sant Sebastià quan es fa la processó. En fi.
Ara només em
faltarà visitar Guinea Equatorial per tancar el cicle i concloure la
novel·la, que segur tornaré a llegir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)