La cabana d'en Garrell |
Fa uns anys, passat Argelaguer anant cap a Olot, es veien unes torres
de troncs que sobresortien per sobre les alzines, eren els
«gratacels» del poblat d'en Josep Pijiula, en «Garrell». Un
entremat de laberints fets amb branques de salzes, cabanes i torres
de fustes i troncs d'acàcia. Després van fer l'autovia (A26) i van
desaparèixer.
Avui hi hem anat a veure què en queda. Ens ha costat trobar-ho,
abans era a peu de carretera i ara queda més amagat. Sortint de
l'autovia i travessat el poble d'Argelaguer hem anat més o menys on
recordava que podia ser. Hem trobat uns operaris que canvien un pal
de telèfon:
- Hola Bon dia
- Bon dia
- Que sou d'aquí?
- No, venim de Girona, però digueu…
- Que no sabeu pas on para el poblat de les cabanes?
- … uhmm… però si ja ho van tirar tot a terra, ja no hi és.
- He vist per Internet que encara queda alguna cosa.
- Doncs prova per la carretera vella d'Olot.
- Però ara hi ha l'autovia
- Sí, però encara hi ha la carretera vella que
va paral·lela, torna a Argelaguer i agafes el trencant d'anar a
Tortellà...
- Ho provarem, merci.
- Déu
Hem seguit la carretera que ens ha dit, ni rastre del poblat, hem
acabat d'arribar a Sant Jaume de Llierca a veure si trobàvem algú
que ens ho indiqués. Hi havia un avi bevia en una font.
- Bon dia
- Booon dia
- Que sou aquí?
- Sí, digueu
- No sabeu pas com podem arribar al poble de les cabanes?
- Hauries de tornar a Argelaguer, però faràs molta volta, des
d'aquí hi ha una drecera.
- Però és una pista en condicions?
- Sí, és un camí normal, de terra. Jo hi passo sovint amb
bicicleta. Hauries de tornar direcció a Argelaguer, surts de poble,
travesses el pont i trobaràs un grup de cases, abans de la rotonda,
allà trenques a la dreta, passes les cases, has de travessar l'antic
camp de futbol i continues sempre recte.
- D'acord, després del pont, unes cases a la dreta, travessar
l'antic camp de futbol i continuar…
- Sí
- Merci
- De res
- Adéu
- Adéu
Hem seguit les instruccions, semblava que havíem entrat en algun
pati particular, hem continuat, ni rastre de camp de futbol, camí
estret, pendent de pedres… Quan semblava que ens havíem equivocat
hem trobat una noia que passejava, una noia de mirada profunda i
parlar zen.
- Bon dia
- Bon dia
- Bon dia
- Anem bé per anar al poble de els cabanes?
- Sí, continueu recte, us falta un quilòmetre. He vist que en
Garrell ara ha fet un hort. El veureu a la vora del camí, perquè
les cabanes i laberints no es veuen.
- Merci
- De res
- Adéu
- Adéu
Hem continuat i el camí ha millorat una mica. En una explanada hem
vist un home carregat de troncs, era en Garrell.
- Bon dia
- Bon dia
- Sou en Garrell, oi?
- Exacte
- Que podem visitar el poblat?
- Oi tant...
En Josep ens ha explicat que allà era el seu «quarté» general, on
va començar tot, que podíem visitar-ho. Després si continuàvem
més avall trobaríem la «tomba faraònica», una cova que té
sortida per un altre costat i si continuàvem hi havia més coses.
Però que ja no hi ha les torres que va desfer per seguretat. Com que
no li deixen fer coses cap amunt ara va cap avall, sota terra…
A l'hort hi té una mica de tot, carbassons, pebrots, fesols… amb
bidons ha construït una pendent per aprofitar l'aigua de pluja que
li anirà bé per regar. Més amunt està fent una cabana, la casa
d'en Garrell. Quan ha dit això, les nenes han obert els ulls com
taronges, «una casa? i la fas tu tot sol?»
En Garrell ha anat a buscar més troncs que ha deixat per demà.
- Quina hora és?
- Aviat seran les dotze
- Me'n vaig, ja n'hi ha prou per avui, hi sóc de les set.
Hem seguit el camí, més avall hem trobat la «Tomba Faraònica»,
hi hem entrat una mica. Cal una llanterna. Les nenes tenien por de
caure i hem reculat. En Garrell ha gratat a dins de la roca i ha
quedat una entrada estreta que ha decorat amb inscripcions i formes
diverses.
Continuant hi ha una cabana abandonada, un petit laberint fet amb
troncs i un torrent petit que ha reconduït amb escales i bassis que
produeixen un so d'aigua corrent agradable i relaxant.
Ens hi hauríem quedat més però s'acostava l'hora de dinar.
Per tornar amb el cotxe hem
continuat el camí endavant i hem sortit ( 42.213183,2.635438
) molt a prop d'on havíem
trobat els operaris. Havíem d'haver preguntat als avis que prenien
cafè a la terrassa de can Xac.