Alquímia

-Estic viu – va dir el noi, mentre menjava un plat de dàtils aquella nit sense fogueres ni lluna.  -Quan menjo, no faig res més que menjar. Si caminés només caminaria. Si hagués de lluitar, seria un dia com un altre per morir. Perquè no visc en el passat, ni en el futur. Només tinc el present, i és el que m'interessa. Si pots romandre sempre en el present, llavors seràs un home feliç. T'adonaràs que en el desert hi ha vida, que hi ha estrelles en el cel, i que els guerrers lluiten perquè això és inherent a la raça humana. La vida serà una festa, un gran festival, perquè només és el moment en què vivim.

(...)

Aquests dies de festa he estat llegint O Alquimista de Paulo Coelho. Mai he estudiat portuguès però amb un petit diccionari al costat puc anar llegint sense cap problema,  m'agrada i em diverteix. Per mi és com llegir en una llengua antiga, em transporta, em fa submergir encara més en la història. Em recreo per partida doble: amb la història i amb la descoberta d'una llengua a través de les seves expressions i paraules que desconeixia. 

Algunes paraules que m'han cridat l'atenció:

panela : cassola

chato: avorrit

morro: pujol

cachimbo: pipa

pipocas: crispetes

cheiro: olor

copo: got

chumbo: plom

tâmara: dàtil

El llibre m'ha agradat, és senzill, descriu una història planera que va introduint pensaments al voltant de com encarar la vida, insisteix molt en la realització d'un projecte personal (Lenda pessoal), en la línia de Viatge a Ítaca.

Fragments:

“Cadascú té la seva manera d'aprendre”

... Que hi havia un llenguatge en el món que tothom entenia, i que el noi el va utilitzar durant aquell temps per fer progressar la botiga. Era el llenguatge de l'entusiasme, de les coses fetes amb amor i voluntat, buscant allò que un desitja o creu.

Realitzar la pròpia Llegenda Personal és la única obligació dels homes. Tot és u. Quan algú vol una cosa, tot l'Univers conspira perquè es pugui realitzar el seu desig.

Un bon reguitzell de pensaments positius per encarar aquest començament d'any