Twitter Killed The Blogger Star

https://twitter.com/pepserrat/status/810055441669652480

Sant Sebastià de Pení

  Des de sa Conca fins a dalt l'ermita de Sant Sebastià de Cadaqués hi ha una hora de camí d'estepa, romaní i argelagues.

  Feia dies que tenia ganes de visitar la zona. Des que vaig llegir la magnífica novel·la «I demà, el paradís» d'Antoni Vives, ambientada a Cadaqués i a Guinea Equatorial. 

I avui, un dilluns de desembre, he marxat d'hora cap a Cadaqués.

  Sempre havia vist aquella taca blanca a la part alta del Pení i em preguntava què era, si hi vivia algú allà dalt. De petits havíem anat amb el casal a passar dies d'estiu a la segona residència dels Matas-Nadal, prop de Port Lligat i potser per això, des d'aleshores, em vaig acostumar a anar sempre a la part nord de la vila, cap a Cap de Creus.

  I, com sempre que vaig a Cadaqués m'he carregat d'energia. No sé què té aquest lloc, si l'aire tramuntanejat, la força tel·lúrica se les seves roques o les oliveres mediterrànies... però allà em sento sempre ple de vida.

  He trobat el camí guiat per una àvia del Llané, i he aparcat el cotxe a baix, davant de l'antic Hotel Rocamar i cap amunt, a peu seguint l'antic camí de Roses.

  Avui el dia era clar i he pogut gaudir de la badia, des de dalt es veu tot el Cap de Creus. 

Quan he arribat a l'ermita m'ha sorprès trobar que era una finca particular. A la novel·la s'explica que es fa una processó fins a dalt. Després baixant he parlat amb un operari que arreglava la carretera i m'ha aclarit que l'ermita i la casa adossada que hi ha pertanyen a Sebastian Guinnes, el propietari de la cervesa Guinnes, que va comprar mitja muntanya (l'altra mitja la va comprar la seva germana) i que aquesta ermita del segle XVII només es pot visitar el 20 de gener, dia sant Sebastià quan es fa la processó. En fi.

  Ara només em faltarà visitar Guinea Equatorial per tancar el cicle i concloure la novel·la, que segur tornaré a llegir.