La terra salvada
Ara, a Girona, fan
la variant
de l'ena dos per
pal·liar l'excés
de trànsit sobre la
ciutat (el trànsit!,
monstre modern, com
l'hidra de set caps:
si en talles un,
te'n creixen dos alhora).
El poder, doncs,
ingenu com l'heroi,
cavalcant màquines
enormes, lluita
contra aquest mal
amb mals contra natura:
perfora l'himen
d'una vall bucòlica,
afaita el pubis dels
boscos, sepulta,
sota l'asfalt nou
les terres de ribera.
Alguns s'hi han
enfrontat, inútilment,
i han oposat
paraules a l'assaig
local d'apocalipsi
(també herois,
també ingenus, com
tots els que reclamen
en el desert dels
homes una brúixola).
En canvi, hi ha
pagesos que s'acosten,
quan els obrers
descansen, a les màquines
per omplir els seus
tractors amb terra fèrtil
que l'autovia ha
d'esclafar. No lluiten:
procuren enriquir el
seu hort, tot just.
Així, de sempre, el
tractor de la vida
ha transportat
furtivament els humus
salvats d'entre els
cadàvers amb fatiga.
Antoni Puigvert,
Curset de natació, 1992
Aquesta
setmana ja he passat pel que han anomenat nova circumval·lació de
Girona, desviament de la N-II per l'autopista des de Fornells de la Selva a Vilademuls (i viceversa).
A
principis de mes va venir la señora ministra del Gobierno de
España a inaugurar el que fa 25 anys es demanava: que la variant de
la N-II passés per l'autopista i no es malmetés la Vall de Sant Daniel.
Semblant
al que està passant amb la MAT hi va haver un fort rebuig social, també es van fer manifestacions i actes contra el trinxament del
territori i també es van proposar alternatives... i finalment van acabar prevalent altres interessos.
Haurem
d'esperar 25 anys més...
