dimecres, 19 de gener del 2011

Germà bessó


Tinc un germà bessó. No ho dic en sentit figurat, espiritual o imaginari. És real.

Tenir un germà bessó vol dir:

compartir durant nou mesos la profunditat oceànica de la mare,

vestir tretze anys la mateixa roba,

aprendre a caminar abans d'hora, després de veure l'altre fer-ho,

sentir mil i una vegades (odioses) comparacions semblants,

començar a viatjar sols, un per l'altre més uns altres, des dels quinze anys,

saber que, per més lluny que estiguis, hi ha algú altre que el dinou de gener també fa anys

i moltes i moltes altres coses banals, amagades o íntimes.








Amb l'Albert avui no ens hem regalat res però hem anat a dinar plegats.

El món és gran, tot es complica i cada vegada ens veiem menys...


Després, al vespre, la Mariama m'ha fet bufar i posar una corona. Dos anys i ja mana...


dilluns, 10 de gener del 2011

Dies de Nadal

Aquest any m'ha semblat veure menys riuades de gent abocades a la compra. Potser per aquests núvols de crisi que ho emboiren tot, potser perquè, una mica, també m'he deixat endur per la corrent i des de dins no es veu el bosc.

Mai m'han acabat d'agradar les festes de Nadal. Per alguna raó que no acabo d'entendre, des de fa anys em semblen dies de malastrugança.

Això de celebrar les festes assenyalades (senyalades per algú altre) no està fet per mi, no m'acaba de convèncer, quan he pogut me n'he escapolit. Ara, amb les nenes, impossible:

Dinar de Nadal en família, fer cagar el tió, donar menjar al tió un mes abans, comprar un tió amb ulls, nas i barretina per trenta euros, dinar de Sant Esteve en família, comprar regals unes setmanes abans, deixar de comprar coses per esperar comprar-les per Nadal, comprar els últims detalls la mateixa nit de reis, comprar un fanalet per anar a esperar els reis, anar a portar la carta al patge reial, parlar amb altres pares i mares que també esperen al nen que fa cua, fer una carta als reis amb dibuixos, anar al parc infantil de Nadal, proposar-se fer consum responsable (raonable) i acabar comprant regals repetits i inútils, programar menjar normal -menys- per acabar augmentant el volum de panxa, anar a sopar a un restaurant mexicà percelebrar la prohibició de fumar, menjar tres o quatre raïms, no sortir la nit de cap d'any, esperar comprar alguna cosa per rebaixes, anar a Perpinyà a comprar quatre detalls... uff,

[Quien te ha visto y quien te ve] * Veu en off

M'he portat bé però els reis només m'han dut una bossa i una bufanda. “Abans, els reis em portaven mitjons, ara que no porto mitjons ja no em duen res” (Pau Riba dixit)

I encara queden rebaixes...