Diversitats

Aquest matí a l'hora d'esmorzar, com sempre, he fullejat el diari. De passada he vist un anunci d'aquests oficials (abans era Som molts milions i ara és som-nhi)

D'entrada, sense llegir-lo -pueril de mi- m'ha agradat.  En la primera impressió m'ha semblat que exposava, d'una forma senzilla, la diversitat des de la seva multiplicitat (diferents orígens, diferents colors, diferents alçades i gruixos, diferents discapacitats, diferents idees, religions...) com a signe de normalitat, i no -com sempre- la diversitat única  que només serveix per marcar la diferència d'una part del tot.

No sé si m'explico. 

Content he ensenyat la meva descoberta al Quim, que sense quasi ni mirar-s'ho -gat vell- m'ha fet veure que potser hi havia alguna cosa darrera la lletra petita: una persona que ve d'un lloc diferent a cuidar els nostres diferents perquè els iguals puguin continuar essent més iguals. Podria ser una lectura.

Bé, segurament l'anunci pot tenir moltes interpretacions, els publicistes s'hi deuen haver trencat prou les banyes per reflectir el que els polítics els hi han manat. 

En tot cas, la imatge pot transmetre una idea positiva, si darrera hi ha o no voluntat ideològica, si mitjançant la publicitat estan marcant unes pautes, si és necessari fer publicitats per ser un país amb bona convivència, etc.  millor no pensar-hi. 

No ens hi capfiquem, fem la nostra vida amb naturalitat, sense prejudicis, sense anuncis, al marge de la política i tot anirà bé. 

astròlegs, mags, reis i carbó

Foto: Diari de Girona

Visita d'uns savis

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

-On és el rei del jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on ha via de néixer el Messies. Ells li respongueren:

-A Betlem a Judea. Això ho ha escrit el profeta.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los:

-Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà davant el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el en amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

I advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

(Mt 2 , 1-12)

Aquesta és la única referència escrita que existeix del que després s'ha anomenat els tres reis màgics d'Orient.

Segons Pepe Rodríguez (Mitos y ritos de la Navidad, Ediciones B), no és fins el segle III que es determina que eren tres reis, abans se n'havien representat 2, 4, 6, fins i tot 60, i se'ls considerava astròlegs, representats amb els gorros dels sacerdots que adoraven al déu persa Mitra (elements més aviat pagans).

Fins el segle VI no apareixen els seus noms i, al cap de deu segles es determina que Balsasar és negre -a la cavalcada de Girona encara no ho és- , moment en què se'ls identifica amb els tres fills de Noè que representaven les tres parts del Món (el continent americà se'l van passar per forro).

El segle III es va establir el naixement i adoració de Jesús el dia 6 de gener, fent-los coincidir amb el dia de la celebració de Aion, símbol del temps nou. Actualment l'església ortodoxa continua celebrant-ho en aquesta data mentre que l'església occidental va passar el dia del naixement al 25 de desembre, data del solstici d'hivern, quan els antics cultes agraris festejaven el naixement dels déus solars, els romans celebraven el Natalis Solis Invicti. Aquesta data no concorda amb el que diu un altre passatge de la Bíblia (Lc 2, 8-12) on els pastors dormen al ras, per tant no era hivern, però va colar. També va colar el fet que els reis adoressin Jesús després de la persecució dels nens fixada el 28 de desembre, persecució que segons els experts no va existir.

Resumint, que està ple de contradiccions i de canvis però la història està molt ben muntada i funciona, funciona fins el punt que és capaç de retardar les dates de les rebaixes del déu consum, i no parlem de l'entusiasme per la posada en escena que deixa el multinacional pare Noel de la Coca Cola en ridícul.

Alquímia

-Estic viu – va dir el noi, mentre menjava un plat de dàtils aquella nit sense fogueres ni lluna.  -Quan menjo, no faig res més que menjar. Si caminés només caminaria. Si hagués de lluitar, seria un dia com un altre per morir. Perquè no visc en el passat, ni en el futur. Només tinc el present, i és el que m'interessa. Si pots romandre sempre en el present, llavors seràs un home feliç. T'adonaràs que en el desert hi ha vida, que hi ha estrelles en el cel, i que els guerrers lluiten perquè això és inherent a la raça humana. La vida serà una festa, un gran festival, perquè només és el moment en què vivim.

(...)

Aquests dies de festa he estat llegint O Alquimista de Paulo Coelho. Mai he estudiat portuguès però amb un petit diccionari al costat puc anar llegint sense cap problema,  m'agrada i em diverteix. Per mi és com llegir en una llengua antiga, em transporta, em fa submergir encara més en la història. Em recreo per partida doble: amb la història i amb la descoberta d'una llengua a través de les seves expressions i paraules que desconeixia. 

Algunes paraules que m'han cridat l'atenció:

panela : cassola

chato: avorrit

morro: pujol

cachimbo: pipa

pipocas: crispetes

cheiro: olor

copo: got

chumbo: plom

tâmara: dàtil

El llibre m'ha agradat, és senzill, descriu una història planera que va introduint pensaments al voltant de com encarar la vida, insisteix molt en la realització d'un projecte personal (Lenda pessoal), en la línia de Viatge a Ítaca.

Fragments:

“Cadascú té la seva manera d'aprendre”

... Que hi havia un llenguatge en el món que tothom entenia, i que el noi el va utilitzar durant aquell temps per fer progressar la botiga. Era el llenguatge de l'entusiasme, de les coses fetes amb amor i voluntat, buscant allò que un desitja o creu.

Realitzar la pròpia Llegenda Personal és la única obligació dels homes. Tot és u. Quan algú vol una cosa, tot l'Univers conspira perquè es pugui realitzar el seu desig.

Un bon reguitzell de pensaments positius per encarar aquest començament d'any