He acabat de llegir el
llibre de Luz Gabás, Palmeras en la nieve, i he de dir que
m'ha agradat molt. Explica la història de dos germans d'un poblet
dels Pirineus aragonesos que els anys 50-60 van a viure a l'illa de
Fernando Poo, nom l'actual Bioko quan Guinea Equatorial era colònia
espanyola.
Fugint de la pobresa
d'aquells anys, els germans van a treballar a les plantacions de
cacau amb el seu pare. L'escriptora detalla molt bé el país a
l'època. Ella mateixa és filla dels Pirineus i el seu pare també
va estar a l'antiga colònia, els detalls que descriu són
importants.
Passats molts anys, a
principis del nou segle, la filla d'un dels protagonistes descobreix
el retall d'una carta que la intriga i decideix anar a l'Àfrica a
descobrir el secret que amaguen el seu pare i el seu oncle.
Una història de
contrastos: l'Espanya tancada d'aquells anys foscos de dictadura i
l'exotisme de l'illa. El fred del Pirineu i la calor tropical. La
pell clara i la pell fosca. Les palmeres i la neu... En aquest
context apareix, en les dues generacions de la família, la
descoberta d'un amor passional amb una parella nadiua i després, el
mestissatge. Tot molt ben brodat en una trama que barreja l'època
actual amb la colonial, enmig de la qual l'autora ens va fent pinzellades del país:
la cultura bubi, el sistema colonial, la dictadura de Macias...
Un llibre de més de
set-centes pàgines que es fa curt, que fa venir ganes de descobrir
més coses d'aquella petita part d'Àfrica.
