Baobab

Dijous d'aquesta setmana vaig estar al Vallès Occidental. Podia haver anat a dinar aquelles mandonguilles sueques de l'Ikea de Sabadell per 4 € tan... daixonses, però vaig anar a menjar un entrepà al bar Baobab de Sant Cugat.

Il·lustració de Laure Fournier

Una llegenda diu que fa molts i molts anys quan els déus i deesses creaven la terra, un dia van concebre un arbre que parlava que van anomenar Baobab. El baobab parlava molt, molt i molt, massa. Parlava només per queixar-se, que tinc fred, que si tinc set, aquest sòl no m'agrada, fa fred, vull ser més alt, vull això, vull allò... parlava tant i tant que va fer enfadar els déus. Aquests van decidir capgirar-lo i d'aquesta manera no sentir-lo més. 

Aquesta història, més o menys variada, vol explicar el fet curiós dels baobabs que quan perden les fulles, durant l'època seca, sembla que tinguin arrels en comptes de branques.

Hi ha 8 espècies diferents de baobabs, la més coneguda és l'Adansonia digitata que creix a l'Àfrica. De les altres espècies, 6 estan a l'Illa de Madagascar i una, la més petita i desconeguda, a Austràlia. 

Baobab de l'illa de Goré, Senegal. Any 2000

El Baobab té una fusta de mala qualitat, una fusta que no és apreciada per fer talles, mobles, carbó, foc... però en canvi del baobab se n'aprofita tota la resta de l'arbre.

De l'escorça esfilagarsada se'n fan cordes, això fa que a vegades en vegin baobabs amb una forma estranya a la base de la tija. 

Les fulles, que porten ferro i tenen propietats digestives, s'utilitzen a la cuina. Es poden agafar verdes i fer-ne una sopa o utilitzar-les com espinacs o es poden fer assecar i fer una salsa, una salsa saborosa que al Senegal anomenen «lalo» i sol condimentar el cuscús de mill. 

Les flors són espectaculars, a mi em recorden a les magnòlies. Diuen que es poden utilitzar també a la cuina. També són interessant com a decoració.

Del fruit, anomenat «pa de mico», se'n fa un suc que al Senegal en diuen «bui». El pa de mico és una mena de coco que a l'interior té unes llavors blanques flonges.

Passo una recepta per fer el suc de baobab:

Suc de BAOBAB

Llavors del fruit del baobab

Ingredients:

• 5 bosses del fruit (sempre les fan de diferents mides...)
• sucre (al gust de cada cuiner, en solen posar molt)
• 2 iogurts naturals
• Aroma, tipus essència d'azahar (o aigua d'azahar)
• Crema de llet per muntar

Preparació:

1. S'esbandeix el baobab per treure-li la pols que hi pugui haver, suaument per no carregar-nos els fruits
2. Es posa el baobab en un recipient amb uns dos litres d'aigua i es deixa reposar una mitja hora.
3. Un cop macerat, es remou i es barreja bé la mescla que s'haurà inflat
4. Es cola el líquid resultant i es retiren els sòlids (les granes, fils, etc.) ( Per aprofitar el que queda del sòlid es torna a posar una mica més d'aigua i es torna a colar)
5. Es liqua el iogurt removent-lo amb una cullera i després es barreja amb la mescla removent suaument. Si queda molt concentrat s'afegeix aigua al gust.
6. S'afegeix la crema de llet a poc a poc
7. S'afegeix el sucre
8. S'afegeix l'aroma al gust del consumidor
9. Es recomana tornar a colar el líquid i servir-lo ben fresc

Bàsicament és això, quan es té pràctica cadascú pot posar la seva nota personal afegint més d'un ingredient més que un altre, o sobretot el tipus d'aroma: un puntet de nèctar de guaiaba, fruit de la passió, maduixa, aigua de roses, etc.

El fruit de Baobab es pot trobar a les típiques botigues africanes que solen ser regentades per persones de Guinea Konacky o Gàmbia, almenys les que jo conec a Salt.

L'ombra del baobab és sovint un lloc de trobada, i sigui on es reuneixen per tractar els diferents temes del dia a dia (l'arbre de les paraules). A més el baobab té unes arrugues de vell elefant que fa que s'hi puguin amagar coses, refugi perfecte per alguns fetitxes místics. També diuen que alguns alberguen un geni. Sigui cert o no, quan veus un arbre imponent d'aquests et dona la sensació que té ànima. Que hi ha alguna cosa de sagrada en ell.

Baobab a la dreta. País Dogon, Mali. Any 1998.

Totes aquestes característiques fan que sigui un arbre respectat i que molts arribin a centenaris i agafin dimensions colossals.

És l'arbre que va fascinar a Antoine Saint-Exupéry, l'escriptor francès que per la seva condició de pilot coneixia molt bé l'Àfrica occidental i que va fer aparèixer els baobabs al llibre «El petit príncep». 

No és estrany doncs que el nom de Baobab s'utilitzi per donar nom a tot tipus d'entitats: botigues, grup de música, restaurants, centres socials, associacions.... i segur que en la majoria de casos hi ha una història darrera que justifica la tria d'aquest nom. 

Doncs dijous passat vaig anar al Baobab de Sant Cugat. Era dia de mercat i vaig un tomb pel centre. Vaig poder visitar el magnífic claustre del monestir amb els seus capitells que volen una visita amb calma. També em va agradar molt el mercat central, ubicat en un edifici modernista. Aquest mercat, que anomenen gastronòmic, és petit i barreja locals de restauració amb locals de venda de productes, això i la seva arquitectura modernista li donen un aire animat i agradable.

Sant Cugat és una ciutat amable, vaig aparcar a la zona del parc de can Vernet, que està a pocs minuts de la plaça Octavià, el rovell de l'ou de la població.

El centre de Sant Cugat és ordenat i combina edificis antics i emblemàtics amb els de nova construcció, és ordenat i amb encant. Hi ha tot tipus d'ofertes gastronòmiques molt interessants de diferents llocs. Jo però tenia molt clar on aniria a menjar: al bar Baobab, carrer major número 18.

Bar Baobab, carrer Major 18 de Sant Cugat del Vallès

I, com vaig anar a parar en aquest baobab? Doncs, després de llegir el llibre «Un dia tornaré a Koundara» de Monserrat Salvador, que en la seva presentació personal diu que ara comparteix un Baobab a Sant Cugat, o una cosa així, no ho recordo bé. Vaig escriure «Baobab Sant Cugat» al cercador de Google, clic et voilà… vaig trobar moltes referències que em portaven al bar Baobab que era regentat per l'Halassane. No calia ser un Sherlock Holmes per lligar caps i acabar de conèixer la història que segueix el llibre de la Montserrat.

Veient les informacions que surten a Internet, l'Halassane és una persona molt integrada i estimada a l'entorn de Sant Cugat del Vallès. Porta aquest petit bar, especialitzat en entrepans. A mi em va recomanar l'entrepà Baobab a base de formatge, pernil, tomata, maionesa... que et serveix amb un punt d'orenga i pa cruixent deliciós. Em va agradar molt.

L'entrepà Baobab de l'Halassane.

Durant l'estona que hi vaig estar menjant i prenent un te, vaig veure la bona sintonia de l'Halassane amb els clients, basada en el bon humor, també vaig veure que és una persona que sap escoltar i que li agrada la conversa i fer broma. M'hagués agradat molt poder-hi parlar una estona però el vaig veure enfeinat i no el vaig voler torbar.

Un matí ben aprofitat, a part de la visita a l'Ikea on sempre acabes comprant coses fora de la llista...