Només travessar una frontera, encara que sigui aquí mateix, tens la sensació d'anar una mica lluny...
Avui hem anat a Perpinyà, com fem sovint alguns festius entre setmana que no coincideixen amb el calendari francès. Aprofitem per canviar d'aires, comprar roba i mirar llibres. Aquesta tarda per fi, he trobat el Cahier d'un retour au pays natal d'Aimé Cesaire (1913 - 2008), una de les obres amb les que es va encetar la Negritud, corrent literària que reivindicava la identitat negra i la seva cultura.
El centre de Perpinyà, seguint l'eix del carrer Mariscal Foch, està farcit de petits -minúsculs- restaurants, establiments que ofereixen cuines molt diverses: plats turcs, tunisians, vietnamites, catalans...
Avui hem anat a una mena de magatzem/colmado oriental on també venen menjar preparat i en serveixen en unes taules petites del mateix establiment.
A l'Orchidée Thaï (Rue Maréchal Foch, 64) hem menjat bé entre sacs d'arròs i paquets de galetes exòtiques, per menys de 10 € per cap hem degustat musclos, arròs cantonès, tallarines saltejades, pollastre amb gingebre i gambes al curri. Un local amb un ambient animat i acollidor, ha estat tota una descoberta.
2 comentaris:
Haurem d'anar-hi més sovint a Perpinyà, la veina desconeguda, estranya i propera. El teu barret m'agrada, ja ho saps
Jo no tinc gaire bon record de Perpinyà, ja que un dentista francès em va posar ferros a la boca (allà era més barat que aquí)i hi anava cada dos mesos. L'hauré de redescobrir, la tenim ben aprop. Sóc una enamorada de França. Ah!! a mi m'agrada el teu rellotge!!!
Publica un comentari a l'entrada