Ahir vam anar a fer un tomb per Banyoles, com és lògic vam acabar a l'estany. Vam aparcar en una estranya zona verda (s'ha de pagar tiquet fins a les dues de la tarda).
Era el vespre i feia una temperatura perfecta. Vam caminar a la vora de l'estany i la Mariama va poder veure peixos i ànecs.
Aquella hora hi havia molta gent que passejava tranquil·lament com nosaltres, altres feien esport corrent o amb bici. Una mica més lluny es veia gent que pescava i algú que travessava l'estany remant.
Vam fer un passeig curt però molt agradable. Vaig recordar fa anys, un cop que havia anat nerviós a prendre un tallat en un d'aquells bars abans de presentar-me a una entrevista de feina. I una altra vegada que vaig anar a un concert de Rosendo al camp de futbol en una nit plàcida. Parlo de fa temps, era el mateix indret, mai m'hauria imaginat que quinze anys després passejaria casat sota els mateixos plàtans amb una filla mulata i unaaltra que ha de venir aviat.
2 comentaris:
noi, la vida...
Despues d'estar en el vaixell del creuer això no és gens per a tu. Acabo d'entrar en la teva pàgina, havia perdut el paper que em vas apuntar, està molt chula. Sóc Enrique per si no t'acordes.
Publica un comentari a l'entrada