Trenta deu [XL]

Ahir vam fer trenta deu anys. Igual que l'any passat vam anar a dinar l'Albert, en Martí i jo. Vam triar el restaurant indi Taj [Cort Reial 6 – Girona], menú a onze i mig. Un dels plats que hi havia era vedella amb xampinyons. No sé si hi ha xampinyons a l'Índia, però em penso que de vedella no en mengen i que a l'Indian tea hi posen llet.

El 40, més enllà de ser un número rodó no em diu res. Sempre he sentit a parlar de la crisi dels quaranta i ara en principi l'hauria de tenir a davant. Potser sí que, fa uns anys a aquesta edat la gent es trobava en una etapa diferent, amb els fills ja grans, sense massa expectatives... Devia ser el moment de parar-se, mirar endavant i endarrere. Jo, No tinc pressa, esperaré els 50, o els quaranta deu, o els trenta vint...

Per ara de moment només em descompto amb els anys que van fent les nenes.

Fires de Sant Narcís

Quan ets infant hi ha fires, quan ets jove hi ha fires, quan ets pare hi ha fires, quan et vas fent gran les fires també van canviant... atraccions, barraques, artesania, castanyes, pluja, música, titelles. Fires per a cada edat. Circ, certamen, pluja, xurros, pizzes, creps i pluja... Petits i grans, gent mudada, gent no tant. Les fires són com Girona, una ciutat petita que es fa gran, un poliedre amb moltes cares, un pol actiu que atrau tot el voltant. Hem anat a fer la volta, a pescar ànecs, menjar castanyes i poca cosa més. Quan vivíem a la rambla sentíem la festa cada dia, ara apartats quasi no ho sentim: rentadores velles als fanals que no sé cap on van.