Prudenci Bertrana i l’entorn de l’Esparra (Caminada literària 2025)

La família de Prudenci Bertrana tenia propietats a l’Esparra, tres finques que Marcelino Bertrana, l’avi de l'escriptor, va comprar l’any 1833. El mas principal de les finques era el Mas Espriu, on el jove Bertrana hi passava els estius immers en plena natura, allà es va apassionar per la caça, els boscos i la gent que hi treballava i hi vivia (carboners, caçadors, peladors de suro…), que ell considerava herois. 

  Aurora Bertrana, la seva filla també escriptora, explica del seu pare: 

“A l’estiu la família Bertrana se n’anava al mas Espriu de l’Esparra. Hi passaven tres mesos llargs.

  En aquells boscos atapeïts d’alzines sureres, propietat del pare, Prudenci, era feliç, plenament, intensament feliç.

···

   Fou allí, en el Mas Espriu i les seves rodalies, on l’infant aprengué de familiaritzar-se amb la naturalesa i amb els homes que hi vivien. Allí aprengués d’estimar-los i de preferir-los.

  Els companys del seu pare, masovers, carboners, llenyataires i peladors de suro, esdevingueren també els seus companys. 

  Escoltava i aprenia llur parla viva i saborosa. Els admirava i els envejava. Si li demanaven quin ofici volia aprendre, contestava, sense vacil·lar: pelador o carboner.”

[Aurora Bertrana i Prudenci Bertrana. Proses bàrbares - Els herois - Una vida. Editorial Vergara. Barcelona. 1965]

 

 Aquesta passió per la natura i la seva gent queda reflectida en la seva novel·la “L’hereu” (1931) i els reculls de contes “Proses bàrbares” (1911) i “Els Herois” (1920) que, en gran part, transcorren en aquest entorn de l’Esparra, magníficament descrit per l’escriptor:  En aquestes obres es poden reconèixer noms i llocs reals. Com és habitual en Prudenci Bertrana, que acostuma a barrejar realitat i ficció, trobem indrets que designa amb un nom manllevat d’un altre lloc o amb un nom fictici, com és el cas de l’Esparra que a “L’hereu” s’anomena Sant Martí de les Serres.  

Proposta d’itinerari Prudenci Bertrana 2025:

1.-  Font de Can Montràs

2.-  Mas Patllari

3.- Riera de l’Esparra

4.- Mas Espriu

1.- La font de can Montràs

La Font de can Montràs queda a uns dos-cents metres de Can Montràs, a la llera del torrent Vilarràs, a mig camí entre Riudarenes i l’Esparra i no lluny d’algun antic camí que anava a Santa Coloma de Farners passant per can Cuní i can Torrent.

La font de can Montràs

 

Actualment la font és seca i en queda un petit dipòsit que quan s’omplia feia rajar per la canella l’aigua que sobreeixia. 

“La Francisca ha sentit defalliment: l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita. Preveient una cosa tal, ella havia encabit en el cabàs dels ous un crostó de pa negre; mes el migjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. Perdent una mica de camí, la masovera ha fet cap a la font de can Montràs. Era aquell un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les moscardes. Una impressió desagradable de solitud l'ha corpresa en aquell paratge. En l'aigua de l'escorrall, en el bassiot sota el rajolí del tarut de canya, el pa de la Francisca es remullava a pleret a pleret, quan, sobtadament, s'és presentat en Merla. En Merla era una mena de filisteu, d'ofici serrador, tarambana i enamoradís. De bella arribada, assedegat com un ca, s'és abocat al biot, babejant el crostó de la masovera. Ella, en adonar-se'n, l'empeny indignada, però costa tant de moure aquell tros de bèstia com de moure la roca de Montcorb. Amb el pa a les mans i engolint-se'l entre queixalades i xarrups, la Francisca ha reprès el camí.” “La masovera se’n va al mercat” , Els Herois (1920), Prudenci Bertrana.

2. Can Patllari (Cal Pobric a “L’hereu”)

Can Patllari es troba dalt del coll del turó de can Fesa, a uns tres-cents metres de can Pla, que s’amaga darrere un turonet al costat de llevant - situada a un tirat de bala, com ho descriu Bertrana a “L’hereu”-. 

Actualment, can Patllari està en runes i només en queden mitja paret i quatre pedres embardissades arran del camí. 

Restes de can Patllari (2025)

Ambdós masos -Patllari i Pla- formaven part de les propietats de la família Bertrana. Can Patllari era un mas petit,  “masoveria xica”, “casota”, “caseta”,  “ cabana”, “una casa com un puny”  són diferents qualificatius que Bertrana utilitza per referir-s’hi. 

El patronímic Patllari també dona nom a un turó bessó situat més a l’est. 

A la novel·la L’hereu, Can Pla apareix sota el nom de Can Cuní i Can Patllari sota el nom de Cal Pobric, noms que Bertrana manlleva de dos masos encara existents que es troben a certa distància del lloc. 

Per altra banda, també apareix un Mas Patllari al conte “El Cerdà” (Els herois, 1920), amb unes característiques semblants al que havia estat la masia de can Patllari. 

Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses; seguírem arran d’embardissaments on la fullaraca i els herbeis interiors respiraven encara l’escalf acumulat en les jornades de sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la llum morent, i, negra nit arribàrem a la masoveria xica. Era poca cosa més que una cabana situada en un collet, a recés d’un turó pedregós i eixorc.  …   A un tret de bala darrera el turó hi havia el mas Patllari. … Prudenci Bertrana.”El cerdà”. Els herois (1920)

Cal Pobric era més a prop de ca l'Aspriu que el Molí. S'arraulia amb honors de cabana sota una margenada de suros revellits, als flancs d'un dels turons més eixorcs i enlairats de la contrada. Les seves parets mal rebatudes deixaven albirar la pedra negra, volcànica, de què eren fetes. La porta de roure, menjada pels anys i per les pluges, mostrava les fibres i els nusos de la fusta en relleu i li mancava un bon tros per arribar al llindar, tant que, un cop tancada, els gossos hi passaven per sota. A guisa d'amulet, aquesta porta ostentava una flor de carlina i unes potes d'esparver encreuades. Els brancals eren bastits de totxos, alguns descantellats i d'altres convertits en un regal de pols roja. A dalt, sota mateix del ràfec de la teulada, s'obria una mala finestra, la qual finestra indicava l'existència d'un estatge on els estadants devien tocar les bigues amb el cap. Mateix que la porta, l'emmarcaven rajols vermells. Diria's que era un ull de parpelles sangonoses que esguardava els forasters tristament. … Prudenci Bertrana. L’hereu (1931) - Capítol V

3.- La riera de l’Esparra (“Ricastell”) 

Riera de l'Esparra

La riera de l’Esparra passa a uns dos-cents metres per sota ca l’Espriu, a la novel·la “L’hereu” apareix com a Ricastell, i així s’anomenava a l’època, en l’escriptura de compra i venda de l’any 1833 diu: 

“, compresa una casa petita dita lo Mas Patllari que està situada á la afrontació de tramontana de la mateixa pessa, part cultiva y de tiras, part padrosa y de regadiu, part plantada de alsinas y la major part de suros, la qual extensió de terra se troba á la part de ponent de la Casa de dit nostre Mas Colomer y se exten de solixent á ponent desde la afrontació del Mas Metge á la del Mas Masferrer, y de ponent á tramontana desde la riera anomenada Ricastell vulgarment de La Esparra fins als honors de Francesch Cuní de Riudarenes…”

Rosa Maria Congost. “La vertadera història de l’hereu Bertrana”

El capítol III de “L’hereu” és dedicat a la riera, a més de descriure el paisatge, relata com Innocenci, el jove protagonista, descobreix la riera i, juntament amb el fill del masover, hi pesquen barbs,anguiles i granotes. 

Un jorn, recorrent les andrones del mas, enlleït i somniador, trobà un lloc deliciós: la riera.    Calia seguir un tirat de camí descobert, ple de sol, en ràpida davallada per un gran xaragall, gairebé un trencacolls; però, un cop éreu a baix, el cos i l’esperit es revenien i s’amaraven de pau i de dolcesa.    Hi havia marges amples, ombrejats, atapeïts d’herba blana; arenys suaus, planers i humits; còdols de totes dimensions i colors; rabeigs de guixes ambressines; embassaments abrigats de fronda, somoguts per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent cristal·lí, que feia torterols d’una riba a l’altra. El perfum de xuclamel i de vidiella saturava l’aire fresc que circulava per aquells paratges.  Prudenci Bertrana. L’hereu (1931) - Capítol III

4.- Ca l’Espriu de l’Esparra (Mas Aspriu de Sant Martí de les Serres a “L’hereu”)

 

Mas Espriu

A la novel·la “L’hereu”, el mas Espriu apareix com a Mas Aspriu, i Sant Martí de les Serres és el nom que dona a l’Esparra. El topònim del mas també dona nom a Innocenci Aspriu, l’alter ego de l’autor a la trilogia “Entre el cel i la terra”.

Ca l’Espriu era el mas principal de les propietats dels Bertrana, era una casa de menestral (pagesia petita) que anteriorment havia format part de la casa pairal mas Colomer (“Mas Sunyer” a “L’hereu”).  

Aviat els ulls del noi es desviaven d’aquell indret i s’enfilaven joiosos pels turons, les masies i els conreus dels voltant. A mà esquerra, damunt d’un aulet esponerós, Mas Torreies li mostrava la seva negrosa i rústega però simpàtica faç entremig d’un suro gegantí i uns pallers. Amb la gran porta adovellada oberta de bat a bat i les dues finestres simètriques situades al cim de banda a banda, semblava esguardar-lo amb badoqueria. Més ençà Mas Metge, rodejat de magraners i amb el brocal de pou emblanquinat i la seva teulada roja, s’albirava de flanc, amb dues inexpressives obertures com dues espitlleres. I darrere mateix de la casa d’Innocenci hi havia Mas Sunyer, una d’aqueixes masoveries d’aspecte opulent, grandioses i emblanquinades, amb una entrada espaiosa, amb un rellotge de sol pintat de nou, amb llorers i saüquers que ombrejaven el porxo i les pallisses i, davant de la façana, un xiprer de soca llarga i de copa erecta, fina com un pinzell aquarel·la. La casa d'Innocenci s’encongia humil, revellida i bruna sota mas Sunyer.    Del terraplè de l’era d'aquest últim mas estant i al fons d’una margenada gairebé vertical, plena de pites i de rebrolls de lledoner, era vistent la teulada de l’altre i la paret de la tàpia del darrere, on les pluges obrien còrrecs i esvorancs en els indrets no protegits per l'heura.  Prudenci Bertrana. L’hereu (1931) - Capítol I

 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-prudenci-bertrana-itinerari-2025-199892376

IMATGES DE LA RUTA FETA EL DIA 2 DE MAIG DE 2025