fills, en Mohamadou i l'Ibrahima. Quan tenia tres anys una injecció mal feta li va paralitzar les cames, la família va recórrer a tots els mitjans al seu abast: doctors, curanderos, metges xinesos, marabús... però res.
Al cap de cinc anys hi va haver un daltabaix que va fer que la seva família se separés i va haver de deixar d'estudiar. Davant la nova situació en Tidiane tenia clar que ell no volia parar la mà -com la majoria de discapacitats físics del Senegal- i va decidir començar a pentinar, de manera autodidacta i a poc a poc va aconseguir tenir clients i el seu propi taller. Això li va permetre comprar un terreny i construir diferents habitacions, casar-se i mantenir la seva pròpia família.
En Tidiane és un exemple de superació personal. Així, en un país on sembla que l'única esperança es l'emigració, on joves amb iniciativa no tenen l'oportunitat de realitzar les seves idees i altres simplement creuen els braços veient passar el temps, demostra que qui es proposa una cosa amb força pot arribar a aconseguir-la.
[continuarem]
